“Exòtica Ràdio” és l’espai radiofònic basat en l’exploració sonora de Matadepera Ràdio. Un viatge atmosfèric i diferent cada setmana a través de la música electrònica conduït pel col•laborador més veterà de la casa, Toni Martínez, inquiet radiofonista, productor musical, experimentador sonor i crític cinematogràfic del Vallès, que va començar a la temporada 1987/88 amb “Trip Sònic”, “Posa’t les orelles”. També va formar part dels programes “Fem-la petar” i “Transmatadepera” amb Llorenç Roviras i Vicenç Batalla. “Exòtica Ràdio” està en antena des de la temporada 2001/02 i el seu horari és cada dilluns de 22.00h a 23.30h. Podeu contactar amb el programa a Facebook (https://www.facebook.com/bandingA ) i també podeu escoltar i comentar els programes que es van penjant a https://www.mixcloud.com/exotica-radio, a mida que es van emetent.
Després de “Track Dance” (2021/22) i “Cau de lletres” (2022/23), el veterà col•laborador de Matadepera Ràdio Esteve Llop va estrenar fa tres temporades “Rock’n’Classics”, un programa de ràdio que va néixer el setembre del 2009 i que repassa la història del rock i del pop, realitzant monogràfics dedicats a un artista, a discos importants de la història de la música, als èxits destacats d’un any en concret, o realitzant acurades seleccions per temàtiques. I és que el rock és història, és cultura i és entreteniment universal, i ens agrada explicar les històries que hi ha en el seu interior, gaudint al màxim de la música. Aquesta temporada 2026/27 hi torna. Perquè “Rock’n’Classics” no és un programa de radio-fórmula, ni tampoc és un podcast d’història musical. Podríem dir que és un híbrid d’aquests dos models, ja que el principal objectiu és donar a conèixer els discos i cançons més importants de la història de la música popular, emmarcant les melodies dins d’un context històric, social i cultural, fent referències a alguns d’aquests elements a cada programa. L’espai té interès per la música feta a Catalunya, punxant sovint temes en català o castellà, i puntualment efectuant entrevistes a artistes emergents. El seu responsable és Esteve Llop (Terrassa, 1976), que ja va col•laborar a la municipal de Matadepera entre 1994 i 2000, però que també ha passat per Ràdio Rubí, Ràdio Sant Cugat i Ràdio Barcelona-SER Catalunya.
Una de les novetats més destacades a la graella de Matadepera Ràdio de la temporada 2025/26 i que aquest any continua va ser “Cocodril club”, un programa revival divulgatiu de la cultura musical pop-rock que va començar l’any 1993, i que actualment s’emet a més d’un centenar d’emissores locals. Al darrera hi ha Albert Malla, un professional reconegut amb 40 anys d’ofici radiofònic, candidat als Premis ONDAS per aquest programa i per la seva trajectòria els anys 2002 i 2003 respectivament i guanyador de la Menció d’honor al millor professional en els Premis de Ràdio Associació (RAC) del 2012. Al “Cocodril Club” es combinen els grans èxits dels anys 60, 70, 80 i 90 amb la vida, el treball i les curiositats del seus protagonistes, i passa per antena els diumenges a les 10 del matí repetint-se el dissabte següent a la mateixa hora.
A La pròrroga, Santi Solà i els col·laboradors reben Pau Ramírez, que explica el seu recorregut fins a obrir Rami Studio a Matadepera: els estudis de barberia, les primeres pràctiques, la feina i la creació d’una clientela pròpia. La conversa aborda els talls, les preferències dels clients i les situacions quotidianes de la professió. Després, els participants debaten sobre l’Atlètic de Madrid i el Barça, comparen pentinats de futbolistes i proposen dilemes i preguntes sobre la cura capil·lar. També escolten una anècdota de Halloween enregistrada per Xavi a Grècia. Al final, Ramírez explica que encara espera la llicència per obrir el local i esmenta el compte de Rami Studio a les xarxes.
Al Vagi de gust, Marta Plaza, Montse Margarit i Adrià Solano dediquen la primera secció al cafè: n’expliquen l’origen, les diferències entre aràbica i robusta, com conservar-lo i preparar-lo, i desmenteixen mites sobre el torrefacte i la cafeïna. També proposen unes postres de mascarpone i cafè. Després, Maria Mieres conversa amb Plaza sobre Confitería Cantábrica, la recerca dels dolços tradicionals, el paper sovint invisibilitzat de les dones i la preservació de receptes i memòria oral. Lluís Bernils parla del Premi Santi Santa Maria concedit al Celler de Matadepera i de la seva cuina vinculada al territori. El programa dedica una secció a la magrana i a una amanida de tardor, comenta la Fira del Bolet de Terrassa i es tanca amb una cançó escollida per Plaza.
En la seva dotzena temporada continua a la graella de Matadepera Ràdio i un any més, continua essent una de les millors propostes musicals pel cap de setmana: la “Primera llista”, que segueix repassant allò que mou musicalment el planeta i apropant-te les darreres novetats. Repassa amb nosaltres les 40 cançons del moment i estigues al dia del què més triomfa a tot arreu. També fent una mirada enrere per recordar quins temes van ser número 1 i posar-nos una mica nostàlgics. Presentat pel veterà col•laborador Marc Clapés, “Primera llista” sona cada divendres de 10 a 12 de la nit i es repeteix els diumenges de 12 a 2 del migdia a Matadepera Ràdio.
La Guerra Civil a Matadepera L’historiador Josep Maria Pey explica els resultats de la seva recerca sobre la vida al municipi durant la Guerra Civil, un període que descriu com a poc conegut. La conversa segueix les experiències de refugiats, infants, emboscats i altres persones que van viure la guerra a Matadepera. «El meu objectiu principal del treball era l'estada dels refugiats a Matadepera.» — Josep Maria Pey Refugiats i colònies infantils L’arribada de persones desplaçades A partir del 1936 van arribar refugiats que fugien dels fronts i dels bombardejos. Pey parla de l’acollida de persones procedents de Madrid i, més endavant, del País Basc i de zones de Catalunya. Alguns van ser allotjats en cases confiscades i d’altres, en domicilis particulars. Les colònies d’infants La recerca documenta tres colònies infantils a Can Prat, Vallonrat i Can Vinyès, amb infants procedents de Madrid i de la Franja. Es comenten testimonis sobre les classes, els jocs, les excursions i el menjar, així com records dels bombardejos i de la fugida cap a França quan s’acostaven les tropes franquistes. Queviures i economia municipal La manca d’aliments va afectar la població refugiada i la local. L’Ajuntament gestionava els queviures i la llenya, i limitava la venda de recursos fora del municipi. Pey explica que hi ha constància documental de dues dones desplaçades que van morir de gana. L’explotació dels boscos Les finques confiscades i els boscos es van explotar per obtenir fusta, carbó i calç. La comptabilitat d’aquestes activitats va generar ingressos que, a més de cobrir les despeses de l’explotació, van contribuir a sostenir l’economia municipal. Rafael Asin Abela i els usos de les finques El refugiat madrileny Rafael Asin Abela va portar la comptabilitat del bosc després d’establir una relació amb el secretari municipal, segons explica Pey. La conversa repassa la seva trajectòria i el fet que signés actes municipals tant al final del període republicà com a l’inici del franquisme. També s’esmenten altres usos de les finques, com la previsió d’instal·lar un hospital militar i l’ús d’una casa com a llar d’infants. Els emboscats i les xarxes d’ajuda Pey parla dels homes que s’amagaven per no anar a la guerra i de les xarxes de suport que els podien proporcionar menjar. També explica la història del seu tiet Lluís Cazorla, vinculat als maquis i a la resistència francesa, i una xarxa d’evacuació que ajudava a passar persones que fugien de l’Europa ocupada pels nazis. Records de guerra i reflexió final La conversa torna als records dels infants refugiats, incloent-hi la sortida de les colònies abans de l’arribada de les tropes franquistes i la política de recuperació dels nens que Pey atribueix a les noves autoritats. Al final, l’historiador reflexiona sobre l’impacte de la guerra en la convivència i sobre les experiències de vencedors i vençuts.
Ignasi Serra i Marc Pitarch dediquen el programa a les novetats de cinema, una sortida improvisada al carrer i el concurs impossible. Repassen notícies sobre la seqüela de Lord of War, l’adaptació de Naruto, un experiment per oblidar pel·lícules, Michael Mann, Dune: Part Three i una nova pel·lícula de John Constantine. Després, Ignasi pregunta a veïns de Matadepera pels seus films preferits i records de cinema; entre les respostes hi ha Ben-Hur, Tauró, Ghost, Crepuscle i El resplendor. A l’estudi, Marc participa en un concurs de preguntes sobre Caça fantasmes: n’encerta una i suma 40 punts. El programa acaba amb el rànquing històric del concurs.
Repàs del 6 de novembre Arnau Roura repassa efemèrides del 6 de novembre: la independència de Mèxic, l’elecció d’Abraham Lincoln, la mort de Txaikovski, l’arrest de Gandhi, la Revolució Russa, la primera actuació dels Sex Pistols i la dissolució del KGB. També comenta els dies internacionals de la prevenció de l’explotació del medi ambient en guerres i conflictes, de la malària i del saxo. Agenda cultural L’agenda inclou actuacions de Soficoff, una mostra de cuina de tardor i bolets i una diada castellera a Terrassa; a Matadepera, un mercat de segona mà i sessions de cinema de curtmetratges. També esmenta un festival del cafè a Barcelona i una web amb propostes i activitats de Terrassa. Editorial: opinar i argumentar Roura es pregunta si opinar equival a argumentar i per què, segons la seva percepció, es parla més del que s’escolta. A partir d’un diàleg de Kafka a la platja, reflexiona sobre com interpretem la realitat i sobre la diferència entre expressar un judici i defensar una idea amb arguments. Relaciona aquesta qüestió amb la immediatesa, les xarxes socials i la necessitat de raonar amb temps i serenor. «Opinar és un dret, però raonar és una responsabilitat.» — Arnau Roura Monogràfic: biaixos i fal·làcies El programa explica diversos biaixos cognitius: el de confirmació, el de disponibilitat i l’efecte halo. A continuació, descriu tres fal·làcies: ad hominem, ad populum i el fals dilema. Roura també exposa la llei de Cunningham i adverteix que la tendència a corregir informació incorrecta pot amplificar la desinformació. La pel·lícula Dotze homes sense pietat A la secció de la peça amagada, Roura recomana la pel·lícula de Sidney Lumet, sobre un jurat que delibera si un adolescent és culpable d’haver matat el seu pare. La presenta com un exemple de la importància de revisar prejudicis, escoltar, examinar proves i argumentar abans de decidir. Recomanació literària i tancament Roura recomana L’art de pensar, de José Carlos Ruiz, i torna a esmentar Por un mundo más racional, d’Axel Esteva Espino. Tanca l’episodi insistint en la importància d’escoltar i reflexionar, i presenta la banda sonora d’una sèrie basada en una obra de John Steinbeck.
L’episodi presenta dues xerrades del cicle «Pantalles, com fer-ho bé», impulsat aquest novembre per abordar l’ús de les pantalles, els telèfons mòbils i les xarxes socials entre infants i adolescents. La primera sessió, anunciada per al dimarts 10 de novembre, es titula «De les primeres pantalles al primer mòbil, com fer-ho bé» i s’adreça a famílies amb infants de 0 a 11 anys; la segona tindrà lloc el dia 24. Totes dues sessions es faran al Casal de Cultura a dos quarts de set de la tarda i aniran a càrrec d’Alba Castellví, sociòloga, educadora i mediadora de conflictes. La convocatòria s’atribueix a la regidoria d’ensenyament.
L’episodi de l’Agenda de Matadepera anuncia una nova sessió dels Contes del Drac, organitzada per la biblioteca i conduïda per les bibliotecàries. La proposta consisteix en narrar contes i històries de petit format, i és recomanada per a famílies amb infants a partir de 3 anys. Per assistir-hi, cal inscriure-s’hi prèviament a través del web d’Entràpolis; també es remet a matadepera.cat per obtenir més informació. Més endavant, s’anuncia Sapere Aude, espai dedicat al saber, el pensament i la filosofia, que s’emet els dimecres al vespre a Matadepera Ràdio i que dirigeix i presenta Joaquim Famboter.
L’Agenda de Matadepera repassa diverses activitats previstes per divendres i el cap de setmana. Divendres 6 de novembre, la temporada estable d’arts escèniques i música presenta Al llarg de llibretes, una obra escrita, interpretada i dirigida per David Pintó, ambientada durant la dictadura de Mussolini. Dissabte 7 s’organitza una excursió a l’Albar de Montserrat i torna el Mercat de Segona Mà, amb venda i intercanvi de roba i objectes en bon estat. Diumenge 8, El meu primer festival ofereix dues sessions de curtmetratges internacionals per a infants. L’episodi indica horaris, llocs, característiques de les activitats i, en alguns casos, preus i instruccions per reservar o participar-hi.
Albert Beorlegui condueix el Matadepera Notícies amb Míriam Vila, que repassa l’actualitat municipal: la candidatura d’Anna Pinyol, les meses electorals, mesures contra els robatoris, obres, una campanya comercial i dues novetats editorials. L’entrevista central és amb Alba Castellví, que parla de l’ús de pantalles en infants i adolescents i de la necessitat d’acompanyar-los, conèixer els continguts que consumeixen i establir límits progressius. El divulgador Jordi Pujal presenta el cicle LiceuBIB i comenta el repertori d’òpera i la seva divulgació. Finalment, Lluís Hernández explica el retorn de les Històries de Sant Llorenç, dedicades a recollir testimonis i experiències vinculats a la muntanya, i Beorlegui repassa l’agenda dels pròxims dies.
L’episodi anuncia dues activitats previstes per dijous, dia 5 de novembre, a Matadepera. La primera és Capsetes de Conte, una hora del conte organitzada per la biblioteca per a famílies amb infants de 0 a 3 anys, amb contes, música i jocs conduïts per Massa Martínez. Cal inscriure-s’hi prèviament a través d’Entràpolis. També s’hi presenta l’inici del projecte LiceuBIB, amb una conferència de Jordi Pujal sobre l’òpera. Durant el curs es podran veure gratuïtament cinc òperes de la temporada del Liceu a l’Escola de Música, amb subtítols en català. Per assistir a la conferència també cal inscripció prèvia.
L’episodi anuncia dues convocatòries a Matadepera per al dimecres 4 de novembre. L’Ajuntament i la Diputació de Barcelona organitzen una visita de l’Oficina Mòbil d’Informació al Consumidor, que atendrà consultes i oferirà assessorament sobre temes com les assegurances, els serveis bancaris, l’habitatge i els subministraments bàsics. També s’anuncia la xerrada Viu amb artrosi, de l’Escola de Salut, al Casal de Cultura, amb la participació d’una fisioterapeuta i de les infermeres Clàudia Armengol i Anna Vilalta. Al tancament es recorden els horaris de l’agenda a Matadepera Ràdio i el correu per enviar-hi convocatòries.
L’episodi repassa les convocatòries anunciades a Matadepera per al dimecres 4 de novembre. L’Ajuntament de Matadepera i la Diputació de Barcelona organitzen una visita de l’Oficina Mòbil d’Informació al Consumidor, que atendrà consultes a la plaça de l’Ajuntament entre dos quarts d’onze del matí i la una del migdia. També s’anuncia la xerrada «Viu amb artrosi», de l’Escola de Salut, al Casal de Cultura a dos quarts de sis de la tarda. La sessió anirà a càrrec de la fisioterapeuta Leyre Cañas i les infermeres Clàudia Armengol i Anna Vilalta. Al tancament, es recorden els horaris de l’agenda de Matadepera Ràdio, com enviar-hi convocatòries i l’emissió d’un programa musical en directe els dijous al vespre.
L’Agenda de Matadepera anuncia una sessió del Documental del mes amb Numakage, piscina pública, prevista per dimarts 3 de novembre a les 7 de la tarda a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música Frederic Mompou. El documental, dirigit per Xingota l’any 2025, tracta d’una piscina pública de Numakage, als afores de Tòquio, i del dol col·lectiu davant la seva demolició. L’entrada és gratuïta, amb reserva prèvia a Intrapolis. També s’anuncia el Matadepera Notícies, amb Albert Beorlegui, cada dijous i divendres a les 8 del vespre. L’àudio acaba amb un fragment cantat sobre l’amor.
